Repensant el territori a través de l’art i la creativitat

El 20 i 21 d’Abril vam compartir un espai amb l’Aula Ambiental Sagrada Família, un equipament d’educació ambiental a Barcelona (Podeu conèixer l’espai aquí https://aulambiental.org/)

Havíem organitzat unes activitats de Sant Jordi amb l’Aula Ambiental, però com que no era possible, ens vam reinventar i vam dissenyar uns tallers creatius de reflexió mediambiental i del territori a través d’Instagram. Així, vam muntar dues sessions de ContaContes + Manualitat de reciclatge amb dos dels nostres Ninots, el Plásticos Reuso i el Rascacielos Parabólico.

Vam conèixer el Ninot Plásticos Reuso llegint el seu conte i construint amb materials reciclats un Robot Superheroi que ajudava a recollir i reciclar materials de plàstic que podem trobar freqüentment a les llars, com envasos, ampolles de plàstic, llaunes i fins i tot CD’s (que ja són tota una antiguitat). Amb una mica d’art i creativitat vam construir un company superheroi que ens va ajudar a repensar l’ús dels envasos, el temps que perduren al planeta, com podem reciclar els plàstics, etc.

A la segona sessió vam llegir conèixer el Rascacielos Parabílico, un superheroi que es pregunta per què són tan gegants els edificis a les ciutats i l’ús que en fem d’ells. Amb una capsa de cartó de cereals vam simular un edifici per integrar diversos elements, com espais verds, una biblioteca per al veïnat, una estació de bicis, entre d’altres, observant les necessitats que tenim a les nostres ciutats.

Vàrem gaudir molt compartint les històries dels Ninots i les seves missions ambientals. Esperem que els participants gaudissin també amb les manualitats que van proposar aquests dos superherois.

Els Ninots segueixen donant suport a tots els superherois i superheroïnes quotidians que lluiten per transformar els territoris i convertir-los en entorns més agradables, saludables i sostenibles amb el nostre medi ambient.

Seguim oferint tallers creatius i artístics perquè els infants observin, explorin i repensin el seu entorn, fent-los protagonistes al seu territori proper.

Si voleu conèixer els nostres recursos, no dubteu en contactar-nos!

 

#Educació, art i territori

Aprenem sobre els problemes mediambientals a través de l’ART

L’ART està present en molts espais. Ens parla sobre temes diversos, ens desperta emocions i aprenem amb ell.

En l’educació i la infància, l’art és una eina molt emprada perquè els nens i nenes experimentin i aprenguin.

La Fundació El Milà creiem que el medi ambient és un tema molt interessant per treballar a través de l’art, ja que ens pot oferir molts recursos per parlar sobre les problemàtiques ambientals que afecten les ciutats, pobles i barris, d’una manera divertida, entretinguda i enriquidora.

A través d’activitats que combinin art i medi ambient podem abordar temes sobre contaminació lumínica, de l’aire, del mar, el malbaratament de l’aigua, del menjar, etc.

Mireu quines activitats realitzem!

Proposem tallers divertits i artístics per conèixer d’una manera diferent els problemes mediambientals que ens envolten (:

A través de l’art i el reciclatge, per exemple, proposem diverses activitats perquè els infants descobreixin les problemàtiques ambientals, com l’excés de plàstics i deixalles, i les seves conseqüències en el medi ambient, apoderant-los perquè portin a terme accions transformatives en el seu entorn més proper, com a casa, a l’escola o al barri.

Us animem a realitzar TALLERS i ACTIVITATS amb els infants que fomentin la reflexió sobre el medi ambient, la sostenibilitat, el reciclatge, el consum responsable, a través de L’ART! 

Al nostre BLOG podreu trobar diverses propostes d’activitats que combinen art i medi ambient.

També us convidem a conèixer ELS NINOTS i descobrir les seves històries de superherois i superheroïnes ambientals! Us podeu descarregar el conte a través de l’enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1ggJVtXljaFDaykOstYKIBFwHuSeBXkly/view

 

Si voleu conèixer més Los Cuentos de Ninots i realitzar el projecte amb un grup d’infants, a casa o a un centre, no dubteu en contactar amb nosaltres i preguntar-nos pels nostres recursos 🙂 

 

#educació #reflexió #medi ambient 

 

 

Andrea Alcaide

Els sons dels camins

Quins sons hi ha a la ciutat? Quan hi pensem, segurament ens vénen a la ment els més sorollosos: cotxes, botzines, autobusos. Però, i nosaltres, quins sons fem? Fan els mateixos sons els petits que els adults? Fem els mateixos sons quan anem amb pressa que quan passegem tranquil·lament?

Si tanquéssim els ulls i escoltéssim els sons d’una persona quan camina, podríem saber com és i què fa? Com relacionem els sons amb recorreguts concrets? Podríem determinar, per exemple, quins són habituals en el camí que fem cap a l’escola?

De quina manera ens podem referir als sons en una imatge?

A través de les onomatopeies, els infants van realitzar un mapa de camins del seu barri, senyalant els sons que realitza  cadascun d’aquests camins, alguns de més silenciosos, d’altres sorollosos.

Amb expressions com “shhh”, “ahhh”, “Wow” o “‘¡Crash!”, els nens i nenes van experimentar amb les onomatopeies,  reconeixent i identificant sons, relacionant-los amb els diversos camins que realitzen en el seu dia a dia, com el camí a l’escola, el camí a un parc, el camí cap a una festa de barri, etc.

Perquè escoltar i reconèixer els sons ens pot ajudar a entendre com són els camins que realitzem a diari, així com els estats d’ànims i les emocions que els acompanyen, descobrint la vida que hi ha a la ciutat i la manera en que nosaltres la transformem a través dels nostres sons.

 

 

Andrea Alcaide

Escultures vivents, plàstics reviscuts!

Per què fem servir el plàstic? Imaginem que entrem a un supermercat: quants productes s’envasen en plàstic? Què en podríem fer del plàstic que hem fet servir? De  quines maneres el podríem reciclar? En què el podríem convertir?

Habitualment, quan pensem en reciclar, ens imaginem com donar una nova forma o ús a un objecte que ja no ens serveix. Però, com podria el plàstic convertir-se en una joguina sense transformar-lo? Com podríem “jugar” amb els envasos i trobar-ne, així, un ús inesperat?

Amb diversos objectes de plàstic com ampolles, envasos i fins i tot mantells, els infants de Narinan es van convertir en escultures vivents. L’art, la creativitat, l’expressió i la imaginació van ser els protagonistes.  Per parelles, els infants es van transformar en escultures vivents com un avió, un cavallet de fira, una disfressa màgica, uns fumigadors contra virus… Les escultures s’accionaven amb les instruccions d’ús que havien escrit els nens i nenes a les seves presentació: amb un “botó”, fent cinc voltes entorn l’escultura, estirant d’una orella…

Aprofitant els objectes de plàstic per jugar i divertir-se, tot reflexionant sobre el breu ús que se’n fa dels plàstics que consumim i aprenent sobre l’impacte que tenen al medi ambient.

 

 

Andrea Alcaide

Els carrers i barris volen més vida!

Les places, els carrers i els parcs no sempre tenen tanta vida com voldríem. Progressivament, els espais comunitaris han anat desapareixent a les ciutats per donar pas a carreteres, plaçes de parquing i edificis i més edificis.

Però la nostra superheroïna Festín Feliz vol fer retornar la vida i la diversió als carrers i barris, convidant a la gent a sortir als carrers a jugar, ballar, cantar i participar amb la comunitat.

Ens agraden els carrers decorats, amb vida, música i diversió, però no sempre podem gaudir d’això, només en ocasions especials. I què podem fer per fomentar la vida al carrer?

A través d’aquesta qüestió vam proposar als infants de Narinan que creessin entre tots propostes artístiques per imaginar uns barris i carrers més vius. I això es va fer a través de la tècnica del cadàver exquisit, inventat pels artistes surrealistes de principis del segle XX, que consistia a crear una obra amb la participació de diverses persones, aportant cadascún dels artistes una part de l’obra sense haver vist les aportacions dels altres. D’aquesta manera sorgien obres d’art curioses però significatives.

Els infants van realitzar tres tipus de cadàvers exquisits, un de literari, un de dibuixat i l’altre amb la tècnica del collage. Dividida en tres parts la cartolina, cada infant participava en una d’aquestes parts dels cadàvers, aportant la seva creativitat i imaginació a cada tipus d’obra.

El resultat, una sèrie de cadàvers exquisits que ens convidaven a pensar en els nostres carrers i barris amb més festes i celebracions, més color i música i més espais per jugar.

Entre tots van crear aquestes obres col·lectives que van fomentar el treball en equip i la col·laboració i ens van fer repensar la importància de participar en la comunitat i realitzar en conjunt activitats que no serien possible sense els i les altres.

Per uns carrers i barris amb més vida i diversió!

 

Andrea Alcaide

 

Què diuen les deixalles dels nostres hàbits i costums?

A través de tot allò que tirem podem saber quins són els nostres hàbits, gustos, l’alimentació que portem, els objectes que fem servir… De la mateixa manera que als museus trobem vitrines amb objectes del passat que ens donen informació d’altres cultures, la nostres deixalles podrien complir la mateixa funció.

Imaginem que som arqueòlegs del futur, i ens trobem amb una paperera plena de la nostra ciutat. Què podríem saber a través de les deixalles dels nostres temps? Quina informació ens donarien?

Els infants de Narinan es vàren convertir en arqueòlegs  i van realitzar un inventari de deixalles. Cada objecte i deixalla tenia una història i origen, i ens van donar informació del temps que portaven al nostre entorn i el temps que perdurarien al planeta. D’aquesta manera vàrem reflexionar sobre l’impacte que tenen les deixalles en el nostre medi ambient i tot el que poden dir del nostre passat.

Poden tenir una altra vida les deixalles? Què podem fer amb elles per evitar que impactin en el nostre medi ambient?

 

Andrea Alcaide

El Plantillas Alegre: Els colors de les ciutats

Quants colors diferents hi ha a la ciutat? Quins predominen?

Pensem en els colors que aporten els elements vegetals. Quants verds i blaus hi ha a la ciutat? Els colors tenen moltes variables que depenen de la llum que reben i del material que els conforma.

Com que vivim a la ciutat, un espai gris, distingim molt poques possibilitats. De la mateixa manera que els esquimals han après a reconèixer molts matisos del color blanc, nosaltres ens podríem també entrenar per descobrir els colors de la ciutat.

Com podríem transformar els colors de la ciutat?

Quins ens agradaria que fossin?

Els infants de Narinan van realitzar un inventari dels colors verd i blau, els quals trobem a la natura i, amb menys predomini, a la ciutat.

D’aquesta manera, pensàvem sobre la quantitat de natura i espais verds hi ha a les ciutats i si trobem aquests colors al nostre entorn urbà.

Mentre exploràvem la profunditat dels colors, els infants descobrien la seva capacitat de detectar les diferències entre els colors i les diverses sensacions que produïen cada to.

Entre tots, a través de la presa de decisió comuna i la col·laboració col·lectiva, es va crear aquest inventari de colors verd i blau, posant-los noms diversos que representaven les emocions o sensacions que experimentaven els infants i fins i tot records i vivències en relació als colors verd i blau.

Les ciutats tenen una gran varietat de colors, tot i que sovint predominen els grisos. Els colors verd i blau, procedents de la natura, amb tots els seus matisos i profunditats, ens aproparà a ciutats més verdes i amb més biodiversitat.

 

Andrea Alcaide

Què ens mostren les postals de la nostra ciutat?

Les postals ens poden transportar a ciutats, pobles i barris. I aquestes mostren entorns més o menys urbanitzats, amb més o menys zones verdes i amb menys o més persones.

A les ciutats, de vegades, però, podem trobar també carrers i zones embussades, amb molt trànsit, edificis i persones.

Com ens agradaria que fos la nostra ciutat? Què ens agradaria afegir o treure?

A partir de la creació de postals de la nostra ciutat i el barri, els infants van dibuixar una nova visió del seu entorn proper. Els infants transformaven els seus carrers i places, i creaven postals que mostraven nous paisatges i elements del seu barri i ciutat.

Amb aquestes postals els infants vàren repensar el seu entorn i ens van voler mostrar la seva ciutat i barri des d’una mirada transformadora, incloent més arbres, flors i carrers plens de vida.

Andrea Alcaide

La Lacillos, Ninot II: El poder dels desitjos

Arreu del món els països i cultures expressen de maneres diverses els desitjos, com al Japó, on escriuen i pengen els desitjos als arbres.

Ahir amb Narinan descobriem a La Lacillos, la superheroïna que, en conèixer aquesta tradició japonesa, es va voler convertir en un arbre de desitjos i dedicar-se a recollir desitjos per les ciutats. Aquesta superheroïna ens va inspirar per crear el nostre propi arbre dels desitjos i així descobrir com els desitjos poden també millorar el nostre entorn.

Per què desitgem?

D’on sorgeixen els desitjos?

Per què desitgem coses impossibles?

Desitgem sempre allò que no tenim?

Els desitjos són personals o col·lectius?

Aprenem a desitjar?

A través d’aquestes qüestions vam experimentar com, què i perquè desitjem, diferenciant els desitjos personals dels col·lectius i els desitjos materials dels més emocionals.

Així, vam construir un arbre de desitjos replet de missatges  personals i col·lectius, amb alguns que d’altres patinets i pilotes de futbol també (je je). I també es van demanar desitjos per un planeta menys contaminat.

Perquè aprendre a desitjar també ens pot ajudar en la transformació per un medi ambient menys contaminat.

 

Andrea Alcaide

Com són les nostres ciutats i els seus edificis?

Aquesta setmana Narinan ha conegut al Rascacielos Parabólico, un Ninot que li te força mania als edificis alts i als gratacels. Fa petits els edificis gegants i els converteix en minúscules bales. Però es pregunta… Si totes les cases fossin baixetes, podríem viure tots a les ciutats i tenir la mateixa quantitat de zones verdes?

El taller va consistir a construir una ciutat amb envasos reciclats que simulaven els edificis, alguns de més alts i altres de més baixos. A més a més, havien de tenir en compte les zones verdes a les ciutats, ja que són necessàries per a la nostra vida i salut.

La qüestió que se’ns va presentar a l’hora de construir la ciutat era…

Edificis alts o baixos?

Tots alts? O tots baixos?

I si fem una combinació?

Per fer-nos una idea del que ocupaven els edificis, vam reflexionar sobre la quantitat de pisos que hi ha en un edifici gran, un mitjà i una casa. Vàrem descobrir que els edificis alts ocupaven menys espai al sol i oferien bastants pisos. En canvi, un edifici mitjà tenia menys pisos i s’havia de construir-ne dos o tres d’iguals per equiparar la quantitat de pisos d’un edifici gran. Això ens va ajudar a pensar i repensar la nostra ciutat…

El grup va decidir construir una ciutat amb edificis alts i baixos. La missió era crear una ciutat a la qual hi poguessin viure el màxim de persones possible, però sense treure els arbres que ja s’havien plantat anteriorment. Van construir la ciutat, descobrint que si tots els edificis haguessin estat baixos, la quantitat de persones i natura hagués sigut inferior. En canvi, si tots els edificis haguéssin sigut alts, la quantitat de persones que hi podrien viure hagués sigut superior, així com hagueren pogut conservar més zones verdes.

La reflexió final fou, doncs:

Com hauria de ser la ciutat i els seus edificis?

Vam deixar la pregunta en l’aire per seguir reflexionant sobre una ciutat urbanitzada alhora que sostenible per tothom.

Esperem que els hagi agradat tenir en les seves mans el poder de construir una ciutat a parer seu, amb la responsabilitat d’apropar-se a l’equilibri entre urbanisme i sostenibilitat.

 

Andrea Alcaide