Sóc drac, sóc princesa, sóc cavaller. Feliç Sant Jordi!

Avui és Sant Jordi. Sí. Inevitablement m’apareixen a la ment conceptes com l’amor i els símbols (la rosa, el llibre…). Aquests dies, fent recerca, he decidit donar una volta a la llegenda, a l’aprenentatge a partir dels mites i la motivació de l’art cap al sentir i cap a l’acció.

I és que les rondalles, els contes, es creen i es reinterpreten fins a assolir simbolismes totalment actuals per esdevenir quelcom amb sentit per a la societat. És per aquest motiu i, com sempre, mostrant un mapa complex i amb interpretacions diverses, vull mostrar la llegenda de Sant Jordi des del vessant de l’educació, l’art i la transformació.

L’educació parteix de l’autoconeixement d’una mateixa, reconeixent, a partir de l’efecte mirall, el que és meu i el que no és meu. Com em sento, què se’m mou per dins en diverses situacions, com m’ho accepto i com m’accepto pel fet de ser un ésser especial, únic i diferent de la del costat. No entraré massa amb psicoanàlisis. Anem a veure aquesta part de reconeixement personal a partir de l’entrevista realiitzada a Charo Altabe que és una amant dels mites, els contes i de l’amor com a eines cap a una educació emocional.

Parlant de la llegenda de Sant Jordi Charo rememora un quadre de Paolo Uccello, “Sant Jordi i El Drac” i en fa una interpretació emocional ben curiosa i interessant:

El drac és un monstre que segurament té una ferida molt gran. Ferir al monstre dolgut amb una arma com l’espasa fa que el monstre pugui reaccionar amb més violència i és molt pitjor.

Hi ha interpretacions d’alguns mites- per exemple el de Minotaure- on el cavaller utilitza com estratègia la música, l’escolta o la pietat per calmar-lo. Però, en aquest cas, la princesa marca el camí: la part femenina de la llegenda ens guia cap al nostre interior i reconeix, fa visible, les emocions.

A la pintura es pot veure un llaç entre la princesa i el cavaller. Semblen dos elements diferents (una cadena i una llança) però, en realitat, és l’unió entre les emocions i el que representa Sant Jordi. El cavaller és la consciència o la raó.

Amb l’escolta i reconeixement de les emocions, i amb l’ús de la raó vencem els monstres que cada una portem dins sense necessitat de fer-nos mal a nosaltres mateixes.

La llegenda de Sant Jordi, en aquesta interpretació de la Charo, simbolitzen totes les nostres parts com a persona.

>>EL DRAC allò instintiu –com per exemple la ràbia.

>>LA PRINCESA la part emotiva i comprensiva; l’escolta pacient cap a les emocions

>>SANT JORDI, el jo conscient, el reflexiu, el que té la capacitat de prendre perspectiva (des de dalt del cavall) i que utilitza eines per a combatre quelcom més bèstia, més instintiu.

Sóc drac, sóc princesa, sóc cavaller. Feliç Sant Jordi

Article d’Anna Peña (durant la Residència Faber)

Charo Altable Vicario és professora de formació en coeducació emocional i prevenció de la violència en centres de formació de professora del màster en Igualtat de la Universitat del País Basc, investigadora i escriptora de qüestions d’igualtat entre homes i dones i d’educació emocional i sexual i prevenció de la violència (ira, amor, planificació de la vida).
Sempre desitjant difondre una educació que vinculi la dimensió reflexiva i mental amb les dimensions corporals i emocionals corresponents. Al llarg de la dècada actual ha estat utilitzant també el teatre en el camp de la recerca i el gènere (dis-opressivitat formulada per Boal) en el seu treball amb adolescents i joves de secundària.
El seu treball s’està estenent a través de classes, conferències i tallers arreu de la comunitat educativa.