Avui és Sant Jordi. Sí. Inevitablement m’apareixen a la ment conceptes com l’amor i els símbols (la rosa, el llibre…). Aquests dies, fent recerca, he decidit donar una volta a la llegenda, a l’aprenentatge a partir dels mites i la motivació de l’art cap al sentir i cap a l’acció.
I és que les rondalles, els contes, es creen i es reinterpreten fins a assolir simbolismes totalment actuals per esdevenir quelcom amb sentit per a la societat. És per aquest motiu i, com sempre, mostrant un mapa complex i amb interpretacions diverses, vull mostrar la llegenda de Sant Jordi des del vessant de l’educació, l’art i la transformació.
L’educació parteix de l’autoconeixement d’una mateixa, reconeixent, a partir de l’efecte mirall, el que és meu i el que no és meu. Com em sento, què se’m mou per dins en diverses situacions, com m’ho accepto i com m’accepto pel fet de ser un ésser especial, únic i diferent de la del costat. No entraré massa amb psicoanàlisis. Anem a veure aquesta part de reconeixement personal a partir de l’entrevista realiitzada a Charo Altabe que és una amant dels mites, els contes i de l’amor com a eines cap a una educació emocional.
Parlant de la llegenda de Sant Jordi Charo rememora un quadre de Paolo Uccello, “Sant Jordi i El Drac” i en fa una interpretació emocional ben curiosa i interessant:
El drac és un monstre que segurament té una ferida molt gran. Ferir al monstre dolgut amb una arma com l’espasa fa que el monstre pugui reaccionar amb més violència i és molt pitjor.
Hi ha interpretacions d’alguns mites- per exemple el de Minotaure- on el cavaller utilitza com estratègia la música, l’escolta o la pietat per calmar-lo. Però, en aquest cas, la princesa marca el camí: la part femenina de la llegenda ens guia cap al nostre interior i reconeix, fa visible, les emocions.
A la pintura es pot veure un llaç entre la princesa i el cavaller. Semblen dos elements diferents (una cadena i una llança) però, en realitat, és l’unió entre les emocions i el que representa Sant Jordi. El cavaller és la consciència o la raó.
Amb l’escolta i reconeixement de les emocions, i amb l’ús de la raó vencem els monstres que cada una portem dins sense necessitat de fer-nos mal a nosaltres mateixes.
La llegenda de Sant Jordi, en aquesta interpretació de la Charo, simbolitzen totes les nostres parts com a persona.
>>EL DRAC allò instintiu –com per exemple la ràbia.
>>LA PRINCESA la part emotiva i comprensiva; l’escolta pacient cap a les emocions
>>SANT JORDI, el jo conscient, el reflexiu, el que té la capacitat de prendre perspectiva (des de dalt del cavall) i que utilitza eines per a combatre quelcom més bèstia, més instintiu.
Sóc drac, sóc princesa, sóc cavaller. Feliç Sant Jordi
—
Article d’Anna Peña (durant la Residència Faber)
Charo Altable Vicario és professora de formació en coeducació emocional i prevenció de la violència en centres de formació de professora del màster en Igualtat de la Universitat del País Basc, investigadora i escriptora de qüestions d’igualtat entre homes i dones i d’educació emocional i sexual i prevenció de la violència (ira, amor, planificació de la vida).
Sempre desitjant difondre una educació que vinculi la dimensió reflexiva i mental amb les dimensions corporals i emocionals corresponents. Al llarg de la dècada actual ha estat utilitzant també el teatre en el camp de la recerca i el gènere (dis-opressivitat formulada per Boal) en el seu treball amb adolescents i joves de secundària.
El seu treball s’està estenent a través de classes, conferències i tallers arreu de la comunitat educativa.